L’almadrava era una tècnica de pesca d’origen musulmà que consistia en deixar una estructura de xarxes i àncores al fons del mar que feien de barrera i guiaven el peix a una sala anomenada el cop. El peix quedava atrapat allà sense poder sortir-ne. Un almadraver visitava el cop, i quan era ple avisava als pescadors i sortien a la mar a recollir el peix. Només hi havia almadraves a tres localitats de Catalunya: La de Roses, la de Sant Carles de la Ràpita i la nostra, i s’utilitzaven per a la pesca de tonyina. A Vilassar, però, el botí seria doble: les nostres almadraves atrapaven tonyina i sardina. Les xarxes de l’almadrava no eren prou grans per atrapar sardina, així que els vilassarencs, van instal·lar sardinals just després de les almadraves per obtenir aquesta doble captura. Els sardinals eren una estructura semblant a la de l’almadrava, amb xarxa molt mes fina però sense cop, així que les connectaven per a que els dos tipus de peix hi anessin al mateix. Més endavant els vilassarencs serien criticats per pobles pescadors del voltant per “acaparar” tot el peix.

A Vilassar hi havia dues almadraves; la de Can Calafat i la de Can Ronyeta (coneguda popularment com “La de las Mercedes”). L’any 1928 hi va haver un enderroc de les cases a línia de mar, fent que els vells edificis de l’almadrava fossin unes de les poques edificacions que hi restaren allà.