La platja de Vilassar de Mar reunia les característiques òptimes per poder-hi construir vaixells. Tenia espais oberts i amb la longitud suficientper poder guardar i secar les fustes. Disposava de boscos propersi d´una pendent pronunciada dins l´aigua, lo que permetia construir grans bastiments. Les drassanes de Vilassar de Mar, al igual que les de tota la costa eren senzilles. Ocupaven dos espais, un al aire lliure, on es construïen els vaixells i que era el més gros, també s´hi emmagatzemava la fusta, i l´altre, tancat i més petit, per guardar les eines de treball i per realitzar els traçats de les embarcacions. Les instal·lacions eren mòbils i podien improvisar-se en qualsevol lloc de la platja, amb la fi d´adaptar-se a les característiques del vaixell a construir. En la drassana s´alternava la construcció de grans velers amb petites barques de pesca. les drassanes de Vilassar de Mar, al igual que les de qualsevol poble de la costa no es varen industrialitzar mai, es tractava d´unes drassanes artesanals que funcionaven de manera similar als gremis medievals. Les fórmules de treball es transmetien de pares a fills. Cada mestre d´aixa guardava els seus secrets professionals, cosa que va donar lloc a que la construcció naval catalana no s´adaptés a les noves necessitats de l'època.